Institut Celestí Bellera
Les 3400 MILICIANES:
COMBATENTS ANTIFEIXISTES
Font: ANC 1-585
La guerra civil espanyola va representar un punt d'inflexió per la condició social de les dones a Espanya. Paradòjicament, va ser durant la guerra que les dones van tenir l'oportunitat de dur a terme la seua pròpia revolució. La importància clau del seu rol es va manifestar tant al front, com a COMBATENTS O MILICIANES voluntàries, com a la rereguarda, al capdavant de les indústries de guerra, dels serveis d''atenció als més vulnerables, refugiats de guerra, en la direcció pràctica de les institucions i mitjans de comunicació, o inclús, en els àmbits estratègics de les telecomunicacions o l'assistència sanitària. Aquesta experiència va fer comprendre a les dones espanyoles i al món la consciència sobre el seu poder i resistència com a dones.
" La guerra alteró la vida cotidiana de las mujeres y los estilos de vida habituales, y generó una . Transformó la vida de las mujeres en muchos aspectos dándoles una mayor autonomía de movimiento y decisión de la que hicieron uso inmediatamente. Las mujeres se comprometieron en la lucha contra el fascismo y rompieron con su habitual aislamiento de la vida pública y política.
La resistencia civil y la supervivencia cotidiana durante la guerra se explican por el enorme esfuerzo y energía que desplegaron las mujeres cuyo trabajo de asistencia voluntario constituyó una gran aportación a la economía bélica y al funcionamiento de la sociedad. civil
Aunque no entraban dentro de la categoría de milicianas, las enfermeras de guerra eran también figuras esenciales en los frentes. Los hospitales militares las empleaban en una proporción significativa. En algunas zonas estaban militarizadas y muchas trabajaban también en los hospitales de campaña de los frentes. En sus memorias, Ana Pibernat, una joven enfermera, describe la tensión, las largas horas y las terribles condiciones en las que el personal médico y sanitario tenía que trabajar. En 1938, ella misma estaba en un hospital de campaña cerca del frente del Ebro, donde las insalubres condiciones provocaron una epidemia de tifus que amenazaba al personal y a los pacientes aún más que las heridas de guerra o los constantes bombardeos".
Nash, Mary. Rojas. Mujeres milicianas de la guerra civil española.
COMBATENTS
Dones de totes les classes i edats, des del Juliol del 36, van presentar-se voluntàries per enrolar-se en les columnes de milicians que marxaven al front a defensar la República, règim democràticament escollit, dels sollevats que volien abolir-la. Un front popular antifeixista, format per un "exèrcit" de voluntaris i voluntàries, sense instrucció militar, que va oposar una resistència aclaparadora, sense gaire armament.
Dones que provenien inclús de països estrangers, i que van integrar les Brigades internacionals.
PRIMER CANVI:
TARDOR 1936 A MAIG 1937
Tot i que la República havia integrat com a principi constitucional la igualtat formal i amb això, la prohibició de tot tipus de discriminació, la cultura seguia sent patriarcal. Així, entre la tardor de 1936 i la primavera de 1937, la militarització de les milicies i la seua conversió en exèrcit popular va pressionar les dones perquè deixaren el front. La imatge de la dona miliciana es va desprestigiar i vincular amb el contagi de malalties ETS. Això es va veure reflectit als cartells de publicitat institucional.
Tot i així, les dones van continuar combatent.
I DESPRÈS DE LA GUERRA, QUÈ?
La Història és la reescriptura del passat, no la realitat mateixa. Les decisions sobre el què ha de constar com a història i quins són els subjectes recordats, revela d'una posició de poder.
"La història l'escriuen els vencedors".
Represaliades com a roges i com a dones, l'oblit va ser l'instrument de repressió més dur i efectiu contra aquestes dones que havien intentat trencar amb el poder establert. Aquestes "oblidades dels oblidats" (Antonina Rodrigo), van veure la seua memòria desprestigiada i silenciada, excloses d'un relat ja de per si excloent.
RECURPERAR LA SEUA HISTÒRIA ÉS TAMBÉ UN ACTE DE JUSTÍFICA I VALENTIA
RECUPERAR LA SEUA MEMÒRIA ÉS CLAU PER PODER COMPLETAR LA NOSTRA MEMÒRIA COL·LECTIVA
"QUE EL SEU NOM NO S'ESBORRE DE LA HISTÒRIA"
Restaurar la memória de les dones combatents: "JA HI SÓN 3400"
Gonzalo Berger
Des de 2017, en Gonzalo Berger està al capdavant d'un equip d'investigador.es que intenten recuperar la memòria de les dones que van integrar-se al front de guerra. Fins ara, 3400 són els noms de les dones que s'han pogut retrobar, integrant-se en un registre que encara està confeccionant-se.
" No estan totes les que són, però si totes les que estan"
